Sempre he admirat la teva força i coratge per véncer les envestides del tren que condueix la nostra vida. Veient amb distància les coses per les quals has tingut que passar entenc més el teu caràcter tot i que, essent com ets, has fet que la persona que ha estat sempre al teu costat i que està tant a prop meu, hagi patit tant i tant!
No sóc jo però qui pot ni tant sols vull jutjar-te doncs sempre he admirat la força que has tingut. Persona dura de sentiments, cap a tu mateixa i, no podia ser d'altra manera, dura cap els altres. Persona llesta i desperta, t'has mogut amb rapidesa per poder ser allà on ets, per poder tenir el que tens. Persona tossuda, tenaç i caparruda, has lluitat pel que creies i per tirar endavant la família, a la teva manera! Persona resistent a als embats, et sommio saltant, corrent entremig d'enormes camps de blat, portant a la teva mà els teus estimats, portant-los cap a lloc segur, sense adonar-te'n que potser, en la teva follia fugida, els fas mal. Resistent també malgrat el teu dolor persistent i fidel.
T'admiro per tot això i més. Ara et veig i et sento patir i no sé com alleugerir-te el plor, com calmar la teva angoixa, com donar-te força per aixecar-te i que puguis, un cop més, córrer i córrer! Sé que les teves cames no et permeten fer-ho ara però estic segura que en els teus somnis et mous àgil i fresca, dalt de la muntanya, la teva estimada muntanya de la Mare de Déu del Mont.
La penúltima d'una família d'inumerables germans. Les tres primeres, totes tres dones, van tenir la sort d'estudiar. En aquella època comadrones i mestres. Una secretaria del Ministre d'hisenda, l'altra la primera dona que obtingué el carnet per conduir camions a Espanya! Una família on les dones es caracteritzaven per l'adaptació, la flexibilitat, alhora també per l'escassa empatia i la duresa i fredor de les emocions en un món salvatge, silenciós, on tapar, ocultar i dissimular les emocions i sentiments era el que calia fer. Una família on els homes eren tot el contrari i per això hom no recorda res d'aquests homes de la família, o gairebé res, oi? Com podies ser tu, doncs, sinó d'aquesta manera?
De mà en mà doncs vares quedar òrfena de pare de seguida. També massa aviat òrfena de mare. Per les teves germanes o, per gairebé totes, incòmode, empipadora, inoportuna, tot plegat una murga! I tu, fugint de totes elles, lluny o a prop, tant és però fugint. La que esperaves que fos la teva clau cap a la llibertat fou la clau d'una gàbia gens daurada. Però tu sempre forta, persistent, encaparrada, amoïnada, seriosa, preocupada, enfadada...dolguda diria jo per tot el que t'ha tocat patir. Quina injustícia! no t'adonaves potser però al teu costat hi tenies una joia, una seguidora, una admiradora, una fan que et seguia per tot arreu i que, sense voler, crec jo, has fet tant de mal. Jo, com que m'ho miro en la distància no puc jutjar-te, ans el contrari, només puc que admirar-te pel teu valor, pel teu dolor silenciat, per la frustració oculta dins el teu cor, per les ànsies de millorar, de sortir-te'n, només puc que agrair tot el que m'has ensenyat, àvia!
