Excursió a Montserrat. Em perdo el Virolai, a les 11h. Arribo tard. Què li farem, no es pot tenir tot! (...he pogut dormir una mica més!). Fem una volta, entremig de tantes i tantes persones, molts turistes, de l'est! Em creuo amb una parella sorprenent però que entenc que comparteixen moltes i moltes pràctiques diaries...la meditació..un va amb sotana, negre, cabell llarg, grisos, aspecte sanot i mirada divertida, l'altre, amb vestit taronja, sense cap cabell, alt i fort, explicant-se probablement temes ben actuals ...com arribar al mateix des de diferents punt de vista, penso! En el fons tots dos fan del silenci la seva pràctica per connectar-se amb qui creuen totpoderós!
Agafem el trambaix de Montserrat,per dir-ho d'alguna manera, doncs entre muntanyes això no fa més que pujar i pujar. Dalt de tot, a sant Joan, les vistes ja són de vertigen! Tot i que a la sortida del teleferic hi som molts, caminant una mica acabem per poder sentir els rossinyols i d'altres...i les muntanyes, les curioses i tan emblemàtiques muntanyes...descobrim l'elefant, la mòmia, el cavall bernat, ...ens acompanyen silencioses, impactants mentre caminem i caminem...la baixada fins el monestir es forta i anem amb cura. A cada revolt descobreixo un núvol nou i em fascina veure el seu reflex, la projecció, l'ombra que fa al terra...em dedico a buscar a quina ombra correspon cada núvol mentre el sol de mitja tarda m'abraça dolçament. Es fascinant la sensació de llibertat i alhora de poca cosa que m'arriba...em sento part d'aquell espai i d'aquell moment, respiro fons i un conjunt d'olors de natura il·luminen la meva ment ...
Arribem a un estanc amb ple de peixos de color taronja i altres negres i taronges...em recorden a la parella del matí ..compartiran també els silencis?
Passem pel roc que segons s'explica, al vespre es pot sentir com ploren els gegants!! Guauu, no em puc imaginar l'experiència...si em passa surto per potes!!
Com sempre Montserrat t'omple l'esperit i dóna energia....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada