Contemplant els peixos

Viatge a una de les illes Canaries. Lanzarote. Arribada a Arrecife. Res d'especial. Ensumes el vent, fort, ràpid, encisador, t'envolta, et xiuxiueja a cau d'orella...comences a endisar-te a l'illa...Petita però a mida. No té preu la imatge de la natura volcànica del Timanfaya. El cor batega fort i s'atura amb tanta bellesa, àmplies formes, distàncies inabastables als ulls que cerquen guaitar-ho tot, apamar-ho! La natura, sempre orgullosa i capritxosa apareix nua, provocadora, esplendida.
Pintat amb colors diferents, l'imponent paisatge parla. Són vells missatges carregats de força per qui els rep, t'envaixen les emocions i no pots fer més que allargar un dolç i plàcid sospir. Moviments agressius i durs, formes dolces i suaus, ones captivadores, esquerdes o ferides de la terra impactants que et duen a imaginar la bestial explosió, mars de sorra ocre, lava que ja no crema però ha deixat caramelitzat el terra...  vaig poder fer alguna foto que mai podrà arribar a l'alçada de l'experiència del directe...tot i que els vidres llardorsos de l'autobus, plens de ditades i suor enganxada encara em feien un repte més dificil!
Els petits -de mides- però grans -de calidesa- pobles mariners són d'una espontaneïtat que costa trobar. Sembla que el temps estigui aturat. S'està bé així. Producte turísitc o orgull nacional aquesta realitat no fa més que provocar-te un estat de pau, tranquil·litat i relax, dificils de trobar al nostre dia a dia. Arrieta, sommio!
No m'estranya que no es faci publicitat de La Graciosa. Millor no dir res doncs aquí arribes al paradís...per mi, definició de viure en total llibertat, física i espiritual! El vent sempre t'acompanya, fidel i esgotador ...i traidor -juga amb el sol a distreure't per acabar torrant alguna part del teu cos..en el meu cas l'espatlla ha estat la que ha rebut més aquest pillatge!-. Els carrers del nucli urbà -per dir-ho d'alguna manera- són de sorra! així que sortint de casa només pots que trobar-te amb el mar, la sal, l'aire, les barques..i nosaltres, els turistes d'un dia!

També no puc oblidar-me de El Golfo, població a l'oest de l'illa que despedeix el dia amb una esplendida posta de sol. Caminant per aquest paisatge trobes uns penyasegats increïbles, un llac verd o groc, depen d'on et posis, al fons de la platja. Aparentment el mar i el llac no es troben, tot i que a sota terra s'estimen de debò!

Em quedo amb totes aquestes visions i emocions que Lanzarote m'ha fet sentir! Gràcies als conejeros!