Els joves davant una font -que encara avui hi és malgrat que ells ja no hi siguin- amb cares alegres i divertides estan esperant que el fotògraf apreti el disparador així podran recordar aquest moment.
Un d'aquest nens em té el cor robat, en Georgy. Som a la colònia d'Izieu, un poblet a prop de les muntanyes, a Lió, França, a l'estiu de 1943.
Mesos abans, en Georgy gràcies a l'ajut de l'OSE -l'Obra de Socors Infantil- de la mà i amb el coratge de Sabine Zlatin, es alliberat del camp de Rivesaltes, un camp d'internament prop de Perpinyà on bufa un vent terrible que fa que les condicions de vida siguin poc saludables. La Sabine se l'endurà a una gran casa, a Léninaz, un petit poble, al costat d'Izieu per la qual ella juntament amb el seu marit, en Miron, han estat batallant davant les autoritats corresponents.
En aquesta colònia hi arriben els nens i les nenes per diversos motius. En tot cas, els seus pares no es poden fer càrrec d'ells doncs la majoria o han estat deportats o estan vigilats o ja no hi son. Estic segura que aquest pares mai s'haguessin separat dels seus fills en un context social diferent del que van viure. Estic segura: Mai.
Dies després d'arribar, en Georgy escriu a la seva mare, la Sérafine.
"Chere maman.
Je suis arrive à Isieu. Je regraite que je suis pas reste chez toi encore celque jours. Est je mamuse bien. (...)la guerre sera biento fini je vienderai chez toi et on ira à viaine (Vienne) et on cera reuni gran-mere. cera plus tout seul. Il fait trai chau a Isieu (..) Je t'embrasse de tout mon coeur."
(transcrita literalment)
El 6 d'abril de 1944, 44 nens i nenes i 7 dels seus educadors -entre ells en Miron-, pateixen el que en francès s'anomena "la rafle" -batuda- i són deportats. Entre ells, en Georgy Halpern, de 8 anys. El 13 d'abril de 1944 arribarà a Auschwitz-Birkenau.
Aquí m'aturo, per avui! ..no cal dir res més. No cal paraules.
En record d'en Georgy i tots els altres nens i nenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada