Persones!

"Hi ha persones que ens creen i ens pugen i persones que ens salven quan l'asfalt ja crema i els peus no duen sabates. Les persones que ens creen potser no són déus però en crear-nos s'hi assemblen. Les persones que ens salven potser tampoc són déus, però en salvar-nos adquireixen alguna de les seves qualitats meravelloses. Es pot saber quan algú et salva: creu en tu quan tu ja no hi creus (...)" extret del llibre d'en Josep-Francesc Delgado, Els llops de la lluna roja.

En els temps que corren, amb el canvi de valors que impera, paraules com aquestes, que ens acompanyin, ens ajuden, ens recomforten, ens donen forces i alè per comprendre (posar-nos a la pell de l'altra i entendre) i per, sobretot, donar una ullada al nostre voltant i reconèixer aquests déus que cadascú té. Amics o amigues, familiars: pares, mares, fills, filles, tiets, nebodes, cosins, mestres, ...segur que tots identifiquem aquests déus entre aquestes persones que ens acompanyen al llarg del camí.

Probablement, segons les necessitats de cada moment que vivim, trobem els déus en un àmbit més íntim, interior, al principi, o bé més social, mentre anem creixent. De totes maneres, reconèixer-les i dedicar uns minuts cada x temps resulta ser una cosa ben senzilla a fer i que segur ens omple a tots i totes. Demà em dedicaré doncs a fer-ho! És realment un exercici inspirador i molt agraït. Demà em dedicaré als meus déus. Quina sort tenir-ne!