Començo la setmana amb la visita d'uns estudiants alemanys que han vingut a Catalunya a la recerca de la memòria del pais. Han estat sis dies viatjant, coneixent històries i memories i formes de tractar-les. Poc coneixedors d'histories alienes primer han posat tot el seu esforç en entendre com s'havia treballat la memòria a cada espai visitat. Sortien d'Alemanya i han creuat tota França fins arribar a Portbou, La Jonquera, Sant Adrià i Barcelona.
Es tracta de joves entre 16 i 23 anys nascuts a Alemanya però de famílies vingudes fora d'aquest país. En alguns casos aquests joves han patit marginació i racisme dins el seu entorn social i ara, amb aquest viatge, entre d'altres qüestions, es cerca que coneguin la marginació que van patir intel·lectuals i persones anonimes durant la segona guerra mundial a mans del nacionalsocialisme i els seus seguidors (no podem oblidar que una gran majoria de veïns, col·laboradors, afins al règim, es convertiren en delators). Es busca l'dentificació, tot i el temps i les circumstàncies, de situacions i persones. Un dels treballs diaris que fan els joves és escriure un diari on una plana estarà dedicada al passat i una altra al present. Cal fer pensar als joves. La majoria trobaran els paral·lelismes entre passat i present ells sols. S'interrogen, cerquen respostes entre ells, les demanen als seus professors i educadors...
Vivenciar la història d'aquesta manera no pot fer més que obrir portes mentals i trencar tabús. Entendre l'altre des de la meva realitat, com a diferent però també com a igual. Diuen que, quan un observa, coneix, quan un coneix, estima i quan un estima, defensa!
Deixem temps per païr l'arribada, a l'estil de l'antrolopeg innocent d'en Barley, llibre altament recomenat per llegir-lo no una sino varies vegades!
Una altra experiència impressionant és la d'un grup de joves del Mareme que a mans dels seus professors i guiats per un grup de testimonis o familiars els acompanyen de ruta per l'exili fins acabar al Museu Memorial de l'Exili a La Jonquera, on allà podran acabar d'entendre aquest fenomen. Segueix sent interessant la metodologia d'aprendre història, directament en vena!
Treballar-ho adequadament evitant posar-hi més emoció de la que cal, és una de les tasques del professor/educador que acompanya el grup atès que correm el perill de quedar-nos a la superficie sense entendre els motius, els perque, els com, els quan. entre d'altres!
Gran defensora del treball de les emocions reivindico també el treball serios i de matissos que té la història i la memòria de cada persona, espai, temps!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada