Contemplant els peixos

Viatge a una de les illes Canaries. Lanzarote. Arribada a Arrecife. Res d'especial. Ensumes el vent, fort, ràpid, encisador, t'envolta, et xiuxiueja a cau d'orella...comences a endisar-te a l'illa...Petita però a mida. No té preu la imatge de la natura volcànica del Timanfaya. El cor batega fort i s'atura amb tanta bellesa, àmplies formes, distàncies inabastables als ulls que cerquen guaitar-ho tot, apamar-ho! La natura, sempre orgullosa i capritxosa apareix nua, provocadora, esplendida.
Pintat amb colors diferents, l'imponent paisatge parla. Són vells missatges carregats de força per qui els rep, t'envaixen les emocions i no pots fer més que allargar un dolç i plàcid sospir. Moviments agressius i durs, formes dolces i suaus, ones captivadores, esquerdes o ferides de la terra impactants que et duen a imaginar la bestial explosió, mars de sorra ocre, lava que ja no crema però ha deixat caramelitzat el terra...  vaig poder fer alguna foto que mai podrà arribar a l'alçada de l'experiència del directe...tot i que els vidres llardorsos de l'autobus, plens de ditades i suor enganxada encara em feien un repte més dificil!
Els petits -de mides- però grans -de calidesa- pobles mariners són d'una espontaneïtat que costa trobar. Sembla que el temps estigui aturat. S'està bé així. Producte turísitc o orgull nacional aquesta realitat no fa més que provocar-te un estat de pau, tranquil·litat i relax, dificils de trobar al nostre dia a dia. Arrieta, sommio!
No m'estranya que no es faci publicitat de La Graciosa. Millor no dir res doncs aquí arribes al paradís...per mi, definició de viure en total llibertat, física i espiritual! El vent sempre t'acompanya, fidel i esgotador ...i traidor -juga amb el sol a distreure't per acabar torrant alguna part del teu cos..en el meu cas l'espatlla ha estat la que ha rebut més aquest pillatge!-. Els carrers del nucli urbà -per dir-ho d'alguna manera- són de sorra! així que sortint de casa només pots que trobar-te amb el mar, la sal, l'aire, les barques..i nosaltres, els turistes d'un dia!

També no puc oblidar-me de El Golfo, població a l'oest de l'illa que despedeix el dia amb una esplendida posta de sol. Caminant per aquest paisatge trobes uns penyasegats increïbles, un llac verd o groc, depen d'on et posis, al fons de la platja. Aparentment el mar i el llac no es troben, tot i que a sota terra s'estimen de debò!

Em quedo amb totes aquestes visions i emocions que Lanzarote m'ha fet sentir! Gràcies als conejeros!

viatges que commouen

Començo la setmana amb la visita d'uns estudiants alemanys que han vingut a Catalunya a la recerca de la memòria del pais. Han estat sis dies viatjant, coneixent històries i memories i formes de tractar-les. Poc coneixedors d'histories alienes primer han posat tot el seu esforç en entendre com s'havia treballat la memòria a cada espai visitat. Sortien d'Alemanya i han creuat tota França fins arribar a Portbou, La Jonquera, Sant Adrià i Barcelona.
Es tracta de joves entre 16 i 23 anys nascuts a Alemanya però de famílies vingudes fora d'aquest país. En alguns casos aquests joves han patit marginació i racisme dins el seu entorn social i ara, amb aquest viatge, entre d'altres qüestions, es cerca que coneguin la marginació que van patir intel·lectuals i persones anonimes durant la segona guerra mundial a mans del nacionalsocialisme i els seus seguidors (no podem oblidar que una gran majoria de veïns, col·laboradors, afins al règim, es convertiren en delators).  Es busca l'dentificació, tot i el temps i les circumstàncies, de situacions i persones. Un dels treballs diaris que fan els joves és escriure un diari on una plana estarà dedicada al passat i una altra al present. Cal fer pensar als joves. La majoria trobaran els paral·lelismes entre passat i present ells sols. S'interrogen, cerquen respostes entre ells, les demanen als seus professors i educadors...
Vivenciar la història d'aquesta manera no pot fer més que obrir portes mentals i trencar tabús. Entendre l'altre des de la meva realitat, com a diferent però també com a igual. Diuen que, quan un observa, coneix, quan un coneix, estima i quan un estima, defensa!
Deixem temps per païr l'arribada, a l'estil de l'antrolopeg innocent d'en Barley, llibre altament recomenat per llegir-lo no una sino varies vegades!
Una altra experiència impressionant és la d'un grup de joves del Mareme que a mans dels seus professors i guiats per un grup de testimonis o familiars els acompanyen de ruta per l'exili fins acabar al Museu Memorial de l'Exili a La Jonquera, on allà podran acabar d'entendre aquest fenomen. Segueix sent interessant la metodologia d'aprendre història, directament en vena!
Treballar-ho adequadament evitant posar-hi més emoció de la que cal, és una de les tasques del professor/educador que acompanya el grup atès que correm el perill de quedar-nos a la superficie sense entendre els motius, els perque, els com, els quan. entre d'altres!
Gran defensora del treball de les emocions reivindico també el treball serios i de matissos que té la història i la memòria de cada persona, espai, temps!